Olor d'urbanitat

El primer que et ve al nas és l'olor del metro un migdia d'estiu als voltants del centre, a petar de guiris saturats de crema after-sun. Aroma químic de coco, suor rància, absoluta manca d'higiene personal i algun perfum floral amb aplicació sobredimensionada. Aquella ferum intermitent, que vas notant a estones quan l'infernal vehicle suburbà arrenca i para, arrenca i para, fent rebufar l'aire amunt i avall. Guaites dissimuladament als costats provant d'endevinar qui és l'empestat i te'n adones dels teus propis prejudicis d'esnob barceloní cercant un sense sostre amb nafres a les cames o potser un romanès dels que recullen ferralla portant unes xancletes velles puma tan brutes com les ungles del peus. Tu, amb les teves bermudes modernetes i les havaianas de tela comprades al triangle, tens l'olfacte ofès i t'arrufes lleugerament provant d'obturar les fosses nassals perquè no hi entri una sola molècula d'aire contaminat.

Poses un peu fora i inspires profundament després de minuts amb la respiració reprimida, arribes al carrer on t'hi impacta la xafogor i una mixtura d'orina en evaporació i excrements canins. El sol et cou i se t'enganxa la samarreta al cos. Hi ha dies que t'estimes aquesta ciutat amb tot el cor, però avui no n'és un. Ja fa molts dies que no n'és un.

Demà és divendres i fugiràs cap al Maresme a tocar una mica de platja, perquè les que tens a l'abast són tan plenes de gent que et fan venir ganes d'insultar els vianants.

Mentre discorres Rambles avall com una gota d'aigua dins un riu de gent, comences a pensar en el cap de setmana i t'evadeixes de la realitat immediata, que vius dins una ciutat que no sembla feta per a tu. T'hi trobaries molt millor si fossis un rus que que s'hi està dues setmanes i marxa. Barcelona és genial per estar-s'hi, llogar un Airbnb, fer quatre fotos al parc temàtic de Gaudí, un parell d'excursionetes a Montserrat i la Roca Village i cap a casa, apa, aquí us quedeu.

Vas arribant a la façana de mar i sents a l'aire la barreja de salitre i gasoil característic dels ports urbans, el tuf de peix al sol ja fa temps que va deixar d'existir i la Barceloneta és més una colònia nord europea que un barri mariner.

T'asseus a un banc mirant cap a mar i penses què en debia ser de bonica Barcelona quan encara pertanyia als barcelonins.


Barcelona, 11 de juny del 2018.